dimecres, 3 de febrer de 2010

"La maleta sarda": el títol en una novel.la


Diverses persones m'han preguntat: què hi ha a la maleta?

Si estava de broma, responia: paperots.
Si volia parlar seriosament, deia: com et puc explicar en vint segons el que al llibre s'explica en quatre-centes pàgines?

I és que el títol de vegades és una pista de la història que s'explica... però un títol pot ser només una idea propera, una imatge, la part d'una escena, d'una frase, una cita...

Aquí, a la maleta no hi guardo els bocins de cap cadàver (ni que sigui exquisit)... ni perfums, ni andròmines de viatger. La maleta conté papers, llibres, i la fotografia d'un personatge misteriós. És una fotografia d'aquelles que es troben a les golfes de les cases velles, en capses de cartró menjades per la pols, una cartolina esgrogueïda que mostra una figura difuminada entre grisos que es perden, un rostre desdibuixat de mirada inquietant... il malvagio.

La maleta ha de ser antiga, prou per haver recorregut molt de món i per poder contenir la història de moltes il.lusions.

El títol em va venir sol. De vegades em costa molt trobar un títol. Hi ha un moment que el personatge està parlant per telèfon amb un advocat que li dóna pressa. Pensa, pensa, ell necessita temps per treure's l'home del damunt ni que sigui un moment. No t'ho vull donar, pensa, però no ho pot dir. No ho tinc aquí, ho guardo en una altra banda... i mentre el personatge pensa se li apareix el record, la imatge d'una maleta.

I neix el títol. Mentre el personatge pensava apressadament una manera de demorar el setge de l'advocat.

I, sí, la maleta és plena de coses que no puc explicar. Les han de trobar els lectors. Com els regals dels ous kínder.