dijous, 28 de gener de 2010

Fòrum sobre "La maleta sarda" al Facebook

És la primera vegada que m'aventuro a una operació com aquesta. Però el cas és que m'he compromès a sostenir un fòrum virtual sobre la meva darrera novel.la a partir de dilluns vinent, dia 1 de febrer, i durant un mes, des del Facebook.

No he creat un espai de fòrums, ni en sé: ho farem des de la pàgina d'esdeveniments del Facebook, l'espai compartit, amb les persones que hi volen participar perquè ja s'hi han inscrit, amb el suport i la complicitat d'aquest bloc. A veure què en surt.
De moment, arrenco amb bones vibracions: m'he trobat un comentari d'un lector al meu post anterior que ja ha acabat de llegir la novel.la i li ha agradat. Diu:


Anònim Anònim ha dit...

Ahir a la nit vaig acabar la lectura de "La Maleta Sarda" i he de dir que m'ha agradat molt. La recomano a tothom. M'ho he passat molt bé. Els personatge tenen molta indentitat, són creïbles del tot, estan molt ben parits. He de dir, també, que els llibres que detallen el que mengen i beuen els personatges m'agraden especialment. I també que m'agraden les novel·les del escriptors i escriptores amb ofici, com és en aquest cas, escrits amb un idioma suculent i autèntic. Per molt anys. (Vicent)

28 de gener de 2010 15:40

Començaré per aquest petit detall: el que mengen i beuen els personatges, que transmet al llenguatge aquesta impressió d'idioma suculent (vull pensar que l'adjectiu va més enllà de la teca).

Al primer capítol, el protagonista, Manu Uriarte, sopa a Perpinyà, en un restaurant de la plaça Aragó (la braseria Viena), mentre fora cau un aiguat. Comença per una amanida de vieires que sempre demano quan vaig a Perpinyà, un plat esplèndid, molt ben preparat en aquest establiment que he freqüentat i que podeu trobar descrit amb tots els plaers que hi detecta el protagonista.

L'àpat no és només al llibre: el podeu buscar a la població, al restaurant i al plat. O preparar-lo a casa si us ve de gust. En alguns mercats (jo les he vistes a la Boqueria) venen unes vieires fresques que fan molt de goig: una mica de mantega, oli d'oliva, suc de llinona... un acompanyament d'enciams i alvocat. Aaaaaah! Bon profit. Vull dir, bona lectura. Un altre dia parlaré d'altres llocs i altres plats. I també parlaré dels vins.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bé, no sóc especialista en literatura i seria incapaç de fer-ne una crítica ben o mal construïda. Pel que fa a la suculència de l'idioma, efectivament no em referia a la part gastronòmica. Ho repeteixo: a mi m'agraden els escriptors que dominen la llengua. Vaig remarcar aquests dos detalls, com també podia haver comentat l'emoció i la tendresa que em van procovar els pasatges on tactes de les malesties d'alguns dels personatges. O també la intriga de la mateixa història (o històries paralel·les)que fa que el llibre no caigui de les mans en cap moment. En fi, repeteixo que la novel·la em va agrada molt. Cordialment. (Vicent)