dilluns, 12 d’octubre de 2009

La maleta sarda, final d'etapa i agraïments


Avui a la tarda m'he trobat tancant la darrera revisió de La maleta sarda. La lliuraré aquest final de mes perquè pugui sortir a primers del 2010. És un moment estrany. A partir d'ara ja no em pertanyerà.

Per tancar l'escriptura, hi he afegit aclariments i agraïments. Com que sóc sentimental, els reprodueixo aquí, al bloc:


"Els fets que es relaten a La maleta sarda són imaginaris. Tot i així, el relat llegendari sobre el tresor d’en Diego Moro i els enfrontaments entre la família dels Cossu i la dels Corraine, que va donar lloc a la Disamistade d’Orgosolo i a un rosari d’assassinats al llarg de les primeres dècades del segle vint, estan documentats històricament.


Es poden trobar a les pàgines de l’obra de Franco Cagneta, Banditi a Orgosolo (1975). No està provat que existís un viatge de Caterina Albert (Víctor Català) a Nuoro, en companyia de Grazia Deledda (premi Nobel de literatura el 1926) la primera dècada del segle vint. Però tal com em va fer notar l’estudiós i especialista en l’escriptora sarda, Giacomino Zirottu, les obres de Deledda es van començar a traduir al castellà el 1905, i Grazia Deledda i Víctor Català tenen punts de confluència estètica remarcables. I d’altra banda, va ser en aquella època que Caterina Albert va portar a terme viatges per Europa.

Els escenaris on transcorre la novel.la són escenaris reals. Però els seus espais són adaptats a la presència de personatges de ficció. Hi ha personatges del relat que tenen noms pròxims o idèntics a persones reals. El que els ocorre a la novel.la és totalment inventat.

Agraeixo les aportacions de totes les persones que m’han ajudat amb dades i documentació. Al Jordi Castells, amb qui el 2005 vaig recórrer amb calma i plaer els llocs de Sardenya on havia de transcórrer la novel.la.

A la Laia Castells i el Josep Lluís Eras, que em van fer conèixer el llibre d’en Cagneta després d’una estada professional a Nuoro la primavera del 2006, i que em van fer de documentalistes sobre el terreny. Ells em van parlar de l’incendi de cotxes d’Orgosolo. A l’estudiós i antic síndic de Posada, Giacomino Zirottu (epr), que va ser president del Consorci per la Pública Lectura Sebastiano Satta, de Nuoro, i em va donar indicacions molt valuoses sobre el context cultural de Sardenya. I a la Roser Vernet, que me’l va presentar.

Al poeta i professor Joan Elies Adell, amb qui hem discutit de tècniques d’escriptura, versions i palimsestos. Al Jordi Fernández Cuadrench, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, que a primers del 2007 em va parlar d’un home que volia instituir una fundació cultural i em va mostrar els carrers de la població on transcorre la novel.la; aquest detall va fer créixer una via insospitada que lligava Sardenya amb la Catalunya del Nord, on jo no tenia previst anar. A la Charo Alonso, que em va regalar el CD del les Variacions Goldberg.

A les persones que treballen a l’hospital de Sant Joan de Reus, on vaig seguir el tractament del càncer de la meva mare fins al novembre del 2002, i al Duran Reynals de l’Hospitalet de Llobregat, que vaig conèixer més tard personalment. Al Xavi Ferré, que em va convidar a la Setmana Cultural de la presó de Tarragona, als reclusos que hi vaig conèixer i als educadors que em van ensenyar com funcionaven els serveis i els tallers. A les persones que m’han anat fent comentaris al bloc on explicava l’escriptura de la novel.la. I a la meva agent literària, Sandra Bruna, per les seves observacions i el seu entusiasme."

Apa, ja està.

6 comentaris:

Marta ha dit...

Felicitats! Esperem veure aviat el nou-nat.

Anònim ha dit...

Per molts anys, Margarida.
Brindarem, aviat espero, pel llibre, pels amics sards. Pel Giacomino que, sigui on sigui, segur que se'l llegirà.
Una abraçada.
Roser

toni prat ha dit...

Hola Margarida...gràcies per les teves paraules de lloança en el blog de la Laura Dalmau...m'agradaria convidar-te al meu blog: poemesvisuals.com així com a tots els teus amics

(també en tinc un altre que es diu: www.eroticopoemes.blogspot.com

Una abraçada

toni

Cèlia ha dit...

Un moment ben esperat per nosaltres ( a més de tu, és clar!), ens el podran portar els reis?
Ha estat ben curiós seguir els passos i els pensaments (i lectures i vivències, i...) de l'escriptora i el seu llibre... Enhorabona!

Tià ha dit...

Espero que tot i que el llibre surti ja al carrer, el bloc no desapareixi. Ha estat un plaer seguir-te i serà un plaer molt gran llegir el llibre. Molta sort i avisa quan ja el poguem comprar! Però si us plau, no tanquis el bloc, continua fent-nos saber com et sents i què llegeixes i tot el que hi expliques, vaja.

Margarida Aritzeta ha dit...

Gràcies, No sé si per reis ja es podrà comprar, però almenys a primers d'any... no sé si acabaré aquest bloc amb el llibre, però el que sí que és segur és que ja pertanyo a aquest univers blocaire. Una cosa o altra passarà...