dimarts, 14 de juliol de 2009

Escriure a glops una història del Montseny

Fa dies que no compleixo els meus compromisos de reportar les lectures. I és que encara no faig vacances. I quan arribo a casa poleixo bocins de text d'una novel.la mítica que estic escrivint. Passa al Montseny.

Avui anava cap a Can Prat amb l'Alba, la meva protagonista, que muntava l'euga Urània... i m'ha ocorregut com a l'agrimensor del Castell de Kafka:

Moria el dia, el rellotge devorava implacablement les hores i el sol llampava cap a ponent mentre l’Alba cavalcava cap a can Prat.

Era un mas majestuós, tan gran com can Figueres, flanquejat de corrals i protegit per parets massisses de pedra. S’alçava acastellat al cim del turó que senyorejava el Gorg Negre. Pels petits espiells baixos oberts al mur fortificat s’escapava la claror interior, càlida i rogenca, mentre al seu voltant tot s’anava enfosquint. Feia estona que l’Alba el veia créixer davant dels seus ulls, però no s’hi sentia més a prop. Era com si una mà invisible l’anés apartant així que s’hi acostava.

Penso que no és Kafka (que en un temps vaig llegir molt), sinó que sóc jo, que espero unes vacances que no arriben.
L'escriptura de sobte agafa camins inescrutables...

2 comentaris:

Marta ha dit...

Hola Margarida! feia temps que no ens "comentàvem". Com pots veure anem molt amunt i avall.Ara que podem! Quan arriba la segona quinzena de Juliol, treballant, un ja n'està una mica "tip" i té ganes de descansar! Jo sempre havia fet vacances al Juliol. I malgrat el que diguin, a l'agost m'havia tocat treure la feina que havía quedat del juliol, i em tocava "rascar" ja que hi havia molt menys personal. Tot això ja és història. Et desitjo unes molt bones vacances, i desconnecta tot el que puguis. Una forta abraçada!

Cèlia ha dit...

M'encanten les històries fantàstiques, aquesta l'espero amb gran delit!