dimarts, 9 de juny de 2009

Maria Antònia Oliver a l'Espai Brossa

Del 29 de maig al 14 de juny al Brossa Espai Escènic, es parla de la Maria Antònia Oliver. Avui hi participo en una taula rodona amb Guillem Jordi Graells i Àlex Broch.

Hi ha tres constants que es repeteixen en tota l’obra narrativa de Maria Antònia Oliver.

Una, és que Maria Antònia Oliver recorre contínuament a la rondalla. I ho fa tant en els relats que podríem anomenar meravellosos, com: Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà, El vaixell d’iràs i no tornaràs, Crineres de foc, i fins i tot Figues d’un altre paner, on fa servir les tècniques habituals de contar rondalles, personatges i temes extrets de la tradició mallorquina, com també ho fa en les novel.les realistes.

Dues, Oliver utilitza sistemàticament Mallorca com a espai de les seves novel.les. I un temps actual, que encara que sembli emmarcat en l’època sense rellotge de les llegendes, és el que va del darrer franquisme a la més rabiosa contemporaneïtat. Un temps de la ficció que s’arrapa al moment de l’escriptura.

I tres, però no en darrer lloc, Oliver pren partit per la recerca i exploració de les veus de les dones i, encara, de totes aquelles veus que divergeixen de la construcció cultural del món en clau patriarcal i masculina, com a Tallats de lluna, on explora un discurs homosexual. I aquest tret es converteix en una de les constants més sòlides de la seva obra

4 comentaris:

Cèlia ha dit...

També m'agrada molt la M. Antònia Oliver. La taula rodona anirà molt bé, segur! Quan es coneix bé un personatge, se'n pot parlar amb coneixença de causa!

Margarida Aritzeta ha dit...

Certament, va ser molt agradable i profisosa

rosa roig ha dit...

Me n'alegre que algú se n'ocupe de Ma Antònia Oliver, tinc la sensació- no sé si falsa o exagerada- que la literatura catalana- abans i ara- és considera una literatura d'hòmens. Des d'Ausiàs fins Ferran Torrent.
Llàstima!
El que es construeix a Crineres de Foc m'acompanya encara ara, tot i que fa més de 15 anys que el vaig llegir.
http://vidapervida.blogspot.com

Margarida Aritzeta ha dit...

Rosa, a mi "Crineres de foc" és una de les novel.les de la Maria Antònia Oliver que m'agrada més. En vaig fer un comentari, comparada amb un conte (La sala de les nines)de la Mercè Rodoreda i Bearn de Llorenç Villalonga a "El joc intertextual"