dimarts, 19 de maig de 2009

l'Alguer i la llengua que ens uneix

Aquest cap de setmana passat a l'Alguer han fet jornada de portes obertes. L'interessant del cas és que l'accés als centres i espais públics de la ciutat ha estat conduït pels escolars, que mostraven als ciutadans els espais de la memòria, de la cultura, de la vida cívica...

Nosaltres hi hem arribat després, en el moment de fer balanç. Ciutadans diversos han ajudat els estudiants en la seva tasca de donar a conèixer el patrimoni col.lectiu.

A l'Arxiu Municipal, en Gianfranco Piras i en Giusè Calaresu ens han mostrat el material que durant el cap de setmana han vist els algueresos: els Cartularis reials de l'Alguer de l'època de la Corona d'Aragó, escrits en català, els pergamins, els segells de lacre, la transcripció dels Privilegis i les ordinacions de la ciutat, en edició moderna.

Ha estat una bella jornada.

En aquest text (una mica borrós en la fotografia), un dels textos més singulars del Cartulari:

"Unió de la Vil.la de l'Alguer a la Corona de Aragó, ab obligació de no poderse jamai separar".

Després dels segles, l'Alguer és un cas únic al món: malgrat la separació de segles, ha conservat l'ús de la mateixa llengua que ens va unir en temps de la Corona d'Aragó.

3 comentaris:

Cèlia ha dit...

I l'altre dia que en parlàvem... i ja hi has tornat a anar! Molt interessant aquest document (no ens havíem de separar i a la nostra manera no ho hem fet!)

Jesús M. Tibau ha dit...

sembla molt interessant que els escolars mostrin la ciutat

Ribas ha dit...

Aquesta gent és envejable... De veres, ets algueresos, me desperten una simpatia estranya... Sempre ho pens, des des meu poblet mallorquí, com ho deven haver fet aquesta bona gent per, després de tants de segles, no deixar-se influir i conservar sa seva llengua?