dijous, 16 d’abril de 2009

Jean Rhis, L'ampla mar dels Sargassos

Feia temps que no em quedava tan a gust llegint un dramon com amb L'ampla mar dels Sargassos, de Jean Rhys. La novel.la, excel.lent de factura i de traducció, recrea un escenari de les Antilles a meitat del segle XIX, just després de l'abolició de l'esclavitud, a través de la infantesa i l'adolescència d'un personatge femení que viu unes experiències certament extremes, fins a fer pensar al lector si la bogeria que atribueixen a la seva mare o, al capdavall es pot descobrir en ella, és fruit de la genètica, del medi o del sofriment i la crueltat dels qui abusen de la indefensió d'unes dones fràgils.

És un personatge que, ens avisen a la solapa, l'autora va crear a partir de l'esposa boja (reconstruint infantesa i adolescència) de la cèlebre novel.la Jane Eyre, de Charlotte Brontë.

M'ha meravellat el tròpic, la Jamaica (i el rerafons de la Martinica) exhuberant de vegetació, de colors, de formes, de passions, amb els seus extrems de riquesa i pobresa, una meravella magistralment incrustada a la trama, a través de la configuració dels personatges. Una joia decadent i decrèpita des del moment que els grans terratinents criolls es queden sense les seves legions d'esclaus, un món que ha de trobar altres camins i formes (i ulls i maneres de mirar) de sostenir el prodigi.

Per un moment, sense que hi tingui res a veure, la novel.la m'ha fet pensar en el Viaje a la semilla, un conte magistral del cubà Alejo Carpentier.

L'he devorat. L'alternança dels punts de vista narratius (i de les veus narratives, amb el flux de la consciència i les diverses introspeccions), que incorporava magistralment Faulkner a les seves novel.les, i que sempre he admirat, les practica aquí amb gran eficàcia Jean Rhys (la novel.la és de 1966), i els diàlegs són meravellosos: estalvien grans pans de text descriptiu i narratiu al lector, perquè els personatges aporten directament la informació amb lleugeresa i eficàcia.

Una novel.la excel.lent, fàcil de llegir, amena, que sembla que no sigui res, de tan bona com és, però on pots apreciar tota la bellesa de les grans obres d'art d'aparença senzilla. Allò que és tan difícil: fer que sembli fàcil. I ben traduïda. Tret d'un "caure's" (la gent que es cau en lloc de caure simplement, em fa posar nerviosa) i un "tirar" (per llençar) que m'han fet mal d'ulls. Però fins i tot aquestes petites imperfeccions m'han fet adonar de la solidesa de la feina feta.

3 comentaris:

Cèlia ha dit...

Bones lectures per gaudir de la primavera!

Mireia ha dit...

No coneixia aquesta novel.la, gràcies. Si passes pel meu blog trobaràs articles de literatura i cinema. una abraçada

Cristina ha dit...

Gràcies per la recomanació, miraré de llegir-lo algun dia, m'interessen moltíssim els llibres on hi ha canvis de punt de vista, són la meva afició.

Espero que no et faci res que t'apunti al meu bloc, m'agrada tenir gent com tu que m'aconselli. És deliciós trobar gent que en sap de veritat.

Una abraçada.