dimecres, 11 de març de 2009

La bugaderia CATALANA de l'Alguer, ha tancat


En Pasqual i la Natalina Mel·lai, en Pasqualino i la Natalina, tal com els coneixen els que en un moment a l'altre han anat a parar a la Bugaderia Catalana de l'Alguer, s'han jubilat.


L'espai de tertúlia, la rebotiga de la sastreria, ara és silenciosa.




L'Alguer ha perdut un dels espais més entranyables per on han passat generacions de catalans de totes les condicions i colors polítics, que descobrien amb fascinació la història i els secrets d'una gent de l'illa de Sardenya que parlen com nosaltres.



La botiga és tancada, però el seu cor és obert. L'espai del diàleg continua, encara que la reixa de l'edifici que hi ha enfront de la catedral pugui fer pensar una altra cosa.


Mentre recordàvem la memòria d'un dels grans amics de l'Alguer, el vallenc fotògraf i historiador Pere Català Roca (que hi va anar per primera vegada ara fa més de cinquanta anys i va ser un dels seus millors ambaixadors al món),

amb en Pasqual Mel.lai, la Natalina i la Marina Sari (que vaig conèixer en un col.loqui universitari de catalanística a Roma el 1982 o 1983), franquejàvem de nou la porta de la botiga i del diàleg i degustàvem les delícies dels pescadors de l'illa en una casa de menjars propera.



No cal dir que el dia i la companyia varen ser esplèndids!

2 comentaris:

Cèlia ha dit...

Acabo de llegir un bloc que explica l'empobriment del català i ara aquesta notícia... una cosa em porta a l'altra, és una manera de dir que el català comença a jubilar-se?

Margarida Aritzeta ha dit...

No, dona, només és una generació que es jubila, al seu darrere hi ha més gent.