diumenge, 8 de març de 2009

Dones i treballadores, avui no fem festa!

Avui, en commemoració d'uns fets esgarrifosos ocorreguts contra unes dones que reivindicaven els seus drets laborals ara fa més de cent anys, vivim "el dia de la dona treballadora".

He volgut fer un patchwork d'impressions, molt petit: un cartell històric d'espècies "Carmencita", que en deien que era "la buena cocinera", una altra Carmencita de primera comunió, imatge tòpica, del pintor hiperrealista Antonio López Garcia, i per contrarrestar tant d'estereotip, el poema "Vuit de març" de Maria Mercè Marçal.

On llegiu "bruixes", entengueu "dones que no en tenen prou amb un món claustrofòbic, on algú pensa el que les dones haurien de ser, o de fer, o de dir..."
Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna, obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà 
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

4 comentaris:

Cèlia ha dit...

Avui li he regalat a la meva filla un petit (també l'han editat en mida gran) tresor, un llibre dins d'una capsa que es diu "Princeses oblidades o desconegudes" de Philippe Lechermeier i Rébecca Dautremer. Un llibre dedicat a tot tipus de dona. L'he trobat preciós en un dia com avui...

L'Espolsada llibres ha dit...

Un llibre magnífic, visca les altres princeses!

qui sap si... ha dit...

I un dia quan aquest arbre sigui gran
i de brancada forta
a sota seu hi haurà ombra
per tothom que se n’adoni
de la força i de la sang
que la DONA ha emprat
per fer-lo créixer.
I a la seva soca hi hauran nins,
infants vells ,
dones i homes per tenir-ne compte.
Llavors les escombres
no seran pastura de focs
sinó la llança d’un treball
per tots dos d’igual a igual,
amb plena equitat,
amb el mestratge de vides ensenyant,
i no es canviaran per trons ni ceptres
sinó per mans obertes
i caminant al mateix pas
mirant tothom cap endavant.
Tot això passarà
quan aquell arbre sigui gran.

Anònim ha dit...

Hola,
m´agrada el teu patchwork:
les espècies Carmencita per cuinar
Els quadres de l´Antonio López
i la poesia de la M. Mercè Marçal meravellosa.
Imma