dilluns, 23 de març de 2009

"bunyetes" i "orelletes"

Escriu en Lionel al Facebook que dissabte van fer la calçotada i van anar a comprar "bunyetes" a Millàs, a la Catalunya nord. I em pregunta: "No sé si és una especialitat únicament d'aquí o de tot Catalunya?"

No sé si existeix a tot Catalunya, però els meus avis, que eren de la Segarra i de l'Urgell (terres de Lleida) en feien i les anomenaven "orelletes". També n'he menjat de boníssimes al Priorat... però no em sona que en altres zones de Catalunya en facin.

A Valls, el lloc on visc, almenys els dies de mercat, se'n troben en un forn que hi ha de camí de la plaça del Portal Nou cap a la plaça de les Garrofes, anant al mercat.


Les dues primeres fotografies són de "bunyetes", i les altres dues són d'"orelletes". En realitat, les diferències em sembla que són degudes a la diferència d'estils de la persona que cuina...

Per qui no n'hagi menjat, no sap el que es perd!

6 comentaris:

Marta ha dit...

A la Conca de Barberà, on tenim una casa, també feien orelletes per la Festa Major (ara n'hi han al forn tot l'any). La meva mare en feia també, però un xic diferents, més petitetes i gustoses amb gust d'anís, que les va aprendre d'una senyora del Priorat. Jo n'he fet alguna vegada també. Per damunt s'hi tira sucre de llustre. Són molt bones.

Eulàlia Mesalles ha dit...

mmmmm... Orelletes!!!
El meu pare és de Torres de Segre i de vegades n'hem fet. Són boníssimes (però absolutament terribles per una dieta hipocalòrica...)

Anònim ha dit...

JO LES COMPRO, EN UNA PASTISERIA DE BARCELONA,LES FAN MOLT BONES.
PASTISERIA SAN ANTONI. QUE CONSTI QUE JO NO HI TING RES AVEURE.
JUGANT AMB BCN......

Cèlia ha dit...

Acabo de parlar amb la meva sogra que m'ha explicat que aquest forn que esmentes en fan perquè són de Montblanc. També m'explicava que ella recorda que, de petita, quan anava a Belltall a veure la família, la tieta en feia a cabassos a la cuina econòmica. I en una època que no es menjava dolç, les orelletes eren delicioses!

Josep M Rovira i Valls ha dit...

Les orelletes que jo conec provenen bàsicament de Barberà i de Solivella. Una de les coses que no m'ha deixat mai d'encuriosir és veure com les fan. És cosa de dones i la tradició va passant de mares a filles. L'escena és la següent: s'asseuen en una cadira, generalment a la cuina, amb les faldilles arremangades i li donen la forma arrodonida modelant la pasta damunt el genoll. Després al foc, fregir, ensucrar i deixar refredar.

Anònim ha dit...

És Millars el municipi i no *Millàs a la Catalunya del Nord. A més al Rosselló un Millàs és un menjar fregit especial