dijous, 19 de febrer de 2009

Sue Grafton, T de trampa

Acabo de llegir la darrera de les novel.les de l'alfabet que ha aparegut en català, de l'autora Sue Grafton , T de trampa. La detectiva Kinsey Millhone s'enfronta aquí amb conductes criminals que afecten els dos extrems de la vida, igual de desvalguts davant dels abusadors, susceptibles de tota mena de violències i agressions si algú desaprensiu és capaç d'apoderar-se de la seva llibertat, emmordassa la seva veu i rodeja la persona d'un mur de silenci.

És dels llibres que llisquen ràpidament, agradables de llegir perquè mantenen la tensió, dosifiquen adequadament els moments de màxima intensitat, hi ha bona documentació i informacions sobre tot de temes complementaris que ajuden a fer més rica la novel.la que podia haver estat més de plis-plas, ràpida a la feina. Aquí, per exemple, sobre la vida de les aranyes, amb una taràntula que m'ha fet por a mi i tot...

No hi falten un munt de tòpics. Però els tòpics, a la novel.la criminal, formen part del paisatge familiar del lector, l'instal.len en la comoditat de la cosa sabuda i l'ajuden a assaborir els petits detalls vius d'originalitat.

Aquí, els vells són massa vells i massa rics i massa independents per viure sols i sortir-se'n. Però la seva feblesa i les seves ganes de viure plenament pel seu compte la vida, encara que siguin a l'extrem, ens els fa entranyables, perquè si tot anés bé sabem que hi arribaríem (o potser si va bé ja no ens caldrà arribar-hi). I els lectors vivim encongits davant l'espectacle de l'abús criminal, que la detectiva no és capaç de desemmascarar sense portar les de perdre la major part de la novel.la. Perquè a través d'un punt de vista narratiu contrapuntat, el lector assisteix a l'espectacle del que passa realment, i dels cops a cegues de la llei i la "justícia", que no ho pot impedir.

La Kinsey és una xica estranya, una mica asocial, tal com toca a una detectiva com cal, però honrada amb el que considera els seus princicis ètics, tal com ho eren Spade, Marlowe, Archer, els "grans" del hard clàssic nordamericà.

Els iaios, fins el delinqüent penedit, entranyables. El final, pel meu gust, amb un excés de moralina. Però darrerament, Nordamèrica és així...

Una lectura per distreure's al tren, al metro, quan arribes a casa i et fan mal els peus o el cap.