dimecres, 11 de febrer de 2009

Pere Català Roca, un record en la seva mort













Ahir va morir en Pere Català Roca, fotògraf, de la nissaga dels Català-Pic/Català Roca, historiador, animador cultural i, entre moltes altres coses, amic de Valls i de l'Alguer, relacionats d'una manera singular, estrenyent ponts a través de la seva persona.

La seva cordialitat, la seva generositat, la seva relació constant amb Valls encara que vivia a Barcelona, ens ha deixat compartir el seu geni, mestratge i humanitat a la gent de Valls. Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

Fotògraf dels castells, els seguia des de la plaça del Blat a totes les festes de guardar. Tinc el privilegi d'haver-lo conegut, d'haver pogut gaudir de la seva amistat, a través del Jordi, a través dels seus amics. És al bloc del Jordi Castells que remeto, per completar-ne els detalls de la coneixença.

1 comentari:

Anton ha dit...

Un dels fills de cal retratrista de Valls (que ell, tot fent conya, deia que en la pronuncia popular vallenca l'havien convertit en el fill de cal "ratatrista")ens ha deixat. Pere era un personatge que cultivava l'amistad fins a uns límits que a alguns els resultava incomprensible. Xocava, potser, la seva senzillesa i bonhomia, adornada per un hàlit d'ingenuitat, força inusual en els temps que corren.
Recordo una passejada, ja fa uns quants anys, pels carrers del "barri gòtic" de Barcelona. Ell, feia temps abans d'assistir a un acte a la Generalitat. Jo, feia "la ronda" per algunes llibreries de vell de l'indret.
Al voltant d'una hora més o menys vam recòrrer alguns carrerons i placetes dels rodals de la plaça de Sant Jaume, i Pere, cicerò únic, il.lustradíssim, em va anar explicant fil per randa quines famílies de la noblesa catalana havien habitat cada una d'aquelles cases-palau o palauets. Per a mi va ser tota una lliçó d'història.
Avui dia, probablement, pocs historiadors o cronistes barcelonins coneixen com Pere Català l'història del cap i casal. Si algun títol o reconeixement li mancava, doncs, a Pere Català Roca era aquest, el de cronista de la ciutat de Barcelona. Perquè, com tot el que feia i explicava en Pere Català, neixía del seu amor a un poble i a una gent; en definitiva, a Catalunya. El seu record i la seva petjada perduraran.