diumenge, 8 de febrer de 2009

Ametller florits, recordant Maragall





Aquest matí, en un enterrament, una amiga ha llegit el Cant Espiritual, de Joan Maragall. Arribant a casa m'he adonat que florien els ametllers. I de la mà encara de Maragall, m'ha vingut a la memòria la música i la imatge de la seva poesia, ara sí, plenament arrelada a la vida que reneix, cada any, a la sortida de l'hivern. De la manera que ho escrivia Shelley. De la manera que ho escrivia Keats...


Anoto Maragall, per posar lletra a les imatges dels arbres que floreixen ran de les finestres de casa.

L'AMETLLER

A mig aire de la serra

veig un ametller florit.

éu te guard, bandera blanca, 

dies ha que t'he delit!

Ets la pau que s'anuncia

entre el sol, núvols i vents...

No ets encara el millor temps

pro en tens tota l'alegria.

2 comentaris:

Marta ha dit...

Fa dos anys a l'enterrament de la meva mare també vam llegir el Cant espiritual. A ella li agradava molt Maragall i el seu Cant. Els ametllers preciosos. Petons

Jesús M. Tibau ha dit...

ametllers floris; esperança de primavera