Aquest matí, en un enterrament, una amiga ha llegit el Cant Espiritual, de Joan Maragall. Arribant a casa m'he adonat que florien els ametllers. I de la mà encara de Maragall, m'ha vingut a la memòria la música i la imatge de la seva poesia, ara sí, plenament arrelada a la vida que reneix, cada any, a la sortida de l'hivern. De la manera que ho escrivia Shelley. De la manera que ho escrivia Keats...
Anoto Maragall, per posar lletra a les imatges dels arbres que floreixen ran de les finestres de casa.
L'AMETLLER
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
éu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l'alegria.
