dissabte, 24 de gener de 2009

Quan el vent ens ataca


A l'Alt Camp estem acostumats al vent. Bufades intenses, rabioses, ventades sostingudes que duren dies sencers, tres, quatre... una setmana.




De vegades el vent fa mal, arrenca arbres i teulades. Quan els passa als altres, ho contemplem arrupits des de darrere els vidres, ben arrecerats.

Avui el vent ens ha tret del recer per avisar-nos que ens havia tocat a nosaltres. La casa ha tremolat i s'ha tallat internet, el telèfon.
Hem sortit: el pi era al mig del pas, destorbant la sortida, el cable arrencat, la barana esquerdada. Encara sort que només ha esberlat una mica la casa. Més enllà, dos enormes garrofers arrencats han tallat el camí de sortida. Els cotxes hauran de passar camp a través si volen anar o venir... si poden.

El vent continua... els altres pins de davant de casa es balancegen perillosament, ara no tenim llum, s'ha trencat en algun lloc la connexió a la xarxa elèctrica... és el vent a l'Alt Camp. Un veí al qual ens hem acostumat... si no ens toca.

3 comentaris:

MMetge ha dit...

Espero que hàgiu tingut poques destrosses i el vent no hagi espatllat calçots i calçotades. Una abraçada. Martí

Marta ha dit...

Margarida. He estat fora una setmana i només he viscut els vents forts de Catalunya per mitjà de la TV. He estat per terres castellanes i allà també hem tingut de tot, neu, sol, vent i molt fred. Espero que hagis pogut ja solucionar aquest daltabaix.
Tot siguin destroces materials! Una abraçada

Jesús M. Tibau ha dit...

Ha anat de poc. L'important és no patir danys irreparables.
Per cert, avui he començat a rellegir-me El verí.