dissabte, 20 de desembre de 2008

La segona entrega de Stieg Larsson

Vaig acabar de llegir La noia que somniava un llumí i un bidó de gasolina la matinada passada. Més encara que la primera de la sèrie, vaig haver de llegir la novel.la sense poder-la deixar, maleint els ossos a l'horari de la jornada laboral que em treia del tren o del sofà de casa per posar-me a la taula del despatx. Sortosament la feina va consistir aquesta setmana en un parell de desplaçaments llargs que em van permetre llegir mentre arribava al lloc on m'esperaven.

Res a retreure. Agilitat, trama ben lligada, emocions fortes i aquella punta d'excés que situa l'argument entre l'inversemblant i allò que et posa la pell de gallina. Els personatges, com a la tragèdia grega, sofreixen a la pròpia carn l'acarnissament del fat o dels déus, el MAL s'escriu amb majúscules i l'ètica i la moral s'escriuen amb cal.ligrafies particulars.

No hi ha pretensions de fer "literatura" en el sentit d'art del llenguatge, o del que en una època se'n va dir llenguatge artístic. Però sí que hi ha una gran tasca de treballar el discurs des de tots els punts de vista: que té en compte que a l'altra banda de la veu que explica hi ha uns ulls que llegeixen i una emoció que s'ha de conquerir. Per tant, fins i tot en això aquesta literatura està plenament conjuntada amb les tesis del postestructuralisme. La literatuta és l'art en la ficció, la manera de fer versemblant la il.lusió i que el lector la visqui plenament, emotivament, en el seu imaginari, tal com deia Aristòtil a la Poètica.

També els grecs (i els antics romans) n'eren uns mestres, d'això de segrestar els afectes i moure les emocions dels destinataris fins a apropiar-se'n totalment.

Arribats aquí, només em queda una pregunta: per què a l'edició en català la Lisbeth Salander (o el dibuix que la representa) porta un vestit verd, i a l'edició en castellà el porta vermell?

És innocent, el detall, o també té una doble lectura?

3 comentaris:

Eulàlia Mesalles ha dit...

M'han parlat bé de totes dues novel·les. Les tinc a la pila de lectures pendents. El teu comentari no fa sinó engrescar-me a afanyar-me en acabar la lectura que tinc entre mans i començar aquestes.

morenita ha dit...

Jo no deconstruiria les portades: crec que simplement és una manera de distingir a primer cop d'ull (però no apta per a daltònics) les dues edicions. I tampoc parlaria de la no pretensió de fer literatura: el que ha aconseguit en Larsson és literatura d'alta volada, la mateixa que ha aconseguit Gomorra: una ficció que aconsegueix fer-te pensar en el món. Literatura també inclou ètica, com l'inclou el Viatge al fons de la nit.

Personalment, estic acabant d'escoltar l'audiollibre en anglès de la primera novel·la llegit per l'actor Vincent Price (i aquí sí que em pregunto: per què van traduir Els homes que no estimaven les dones, que en suec és igual, per The girl with the dragon tattoo?). Al tren, passejant, i abans d'anar a dormir, estirada al llit i a les fosques. El meu primer audiollibre. Repetiré, almenys amb Vincent Price.

Mireia ha dit...

Ahir vaig acabar amb el primer i va agradar força. És un bon llibre,sense pretensions, amè i agradable. A mi, em va enganxar