diumenge, 2 de novembre de 2008

On hi ha pèl, hi ha alegria

Això vaig pensar en veure el rètol, a la cantonada entre els carrers Maria Cristina i Sant Vicent Màrtir, a tocar de la plaça de l'Ajuntament de València.


És elemental, però no m'ho vaig imaginar. Tampoc no esperava veure a l'aparador formosos exemplars de mascle pelut.

Vaig fer la foto i em vaig acostar a la botiga. Vaig mirar i em vaig dir a mi mateixa: és clar, dona, i què t'imaginaves?

El cas és que a l'aparador hi havia això que es veu a la fotografia. No gaire lluny d'allà, tot de botigues mostraven teles riques per fer vestits per a les festes folklòriques, el complement ideal del que venen aquí.


Malgrat l'equívoc, és evident que, tal com he pogut comprovar al llarg dels anys, a València s'hi pot trobar fàcilment goig i alegria.

Amb pèl o sense.

2 comentaris:

Cèlia ha dit...

Això li he d'ensenyar al meu pare que és valencià i riurem una estoneta!

Josep Blesa ha dit...

Hola Margarida de 9:

La dita correcta que fem a València és:

"On hi ha pèl, hi ha la glòria del cel".

Hhahahhaa, venim del nord.......venim del sud, hahahahha !

Un b7.

PS: la que tu poses, no fa redolí i això és pecat. Ai, estos principatins....