dilluns, 24 de novembre de 2008

Ja ve el fred, ja vénen els calçots!

Avui me n'he adonat: del fred i dels calçots.

Del fred, ha estat a primera hora, mentre esperava el tren i fins a l'andana baixava un griso acanalat que desvetllava l'esperit, tot i ser dilluns.
Dels calçots, me n'he adonat a l'hora de dinar, quan he demanat verdures a la brasa i m'han portat calçots i carxofes.

M'agraden les verdures d'hivern: les cols arrissades, les carxofes... ara és quan em ve de gust la crema de carbassa, el trinxat de Cerdanya, l'escudella amb bé de verdures.

I la calçotada.

Per tot el que té de festa, de trobada amical a la vora d'una foguera, de gresca amb les mans empastifades de carbonissa, amb una salsa ben feta, tal com la feia la meva àvia i em va traslladar la mare.
Encara que oficialment la temporada comença a Valls el darrer cap de setmana de gener, ja arriba la temporada dels calçots en algunes  taules de restaurant.

És una activitat que ha revolucionat l'economia de la contrada i ha donat estímul a pagesos i comerços, restaurants i particulars.

No em sap greu haver perdut l'exclusiva dels calçots, compartir pràcticament a nivell de país aquesta troballa que és la calçotada: una filosofia de vida, l'aprofitament d'allò que és elemental en una economia de supervivència.

I mentre el "menú" de la calçotada no para de créixer (llonganissa, botifarra, fesols, carxofes, escalivada, pa torrat, crema amb rifaclis, taronja i pastissos, vi, cava i copes després del cafè), és bo recordar que l'essència de l'àpat són ceballots escalivats sucats en salsa feta amb tomàquets i alls escalivats, ametlles i avellanes, nyora o pebre vermell, oli, vinagre i sal... i pa. Un menjar frugal i senzill com la terra on va néixer, acostat a la supervivència, a l'esperit dels avis d'aprofitar-ho tot.

No cal perdre-ho de vista ara que torna a venir la temporada de calçots i la tendència a l'excés.

2 comentaris:

Marta ha dit...

Margarida, se m'ha fet la boca aigua!
De crema de carbassa en faig cada setmana.Les carxofes a BCN encara no són prou bones, però aviat ho seran.!
Gràcies pel teu comentari en el meu blog. M'has fet feliç amb el PDF. Me l'haig de llegir amb calma. Una abraçada.

Cèlia ha dit...

Les cols me les van treure, tant que m'agradava la coliflor! (coses de salut!) Les carbasses són pròpies i m'encanten! i els calçots... és el millor que té l'hivern! Però com bé dius, per la retrobada de familiars i amics vora el foc...