diumenge, 26 d’octubre de 2008

València: història d'amor i odi amb l'abat de Poblet.

Avui hem passat amb el pare Josep Alegre, abat de Poblet, per davant de l'antic monestir de Sant Vicent de la Roqueta, al barri de Russafa, a València. Acció Cultural del País Valencià l'havia convidat a participar ahir en els actes acadèmics en record dels 800 anys del naixement de Jaume I i a la nit li va fer un homenatge en el marc dels Premis d'Octubre, per tal com Poblet, que acull la tomba del rei, és el punt de confluència de tots els Països Catalans, que el rei va articular al llarg de la seva vida, ara fa 800 anys, a través de les conquestes.

Així ho va dir el Pare Alegre en el seu discurs: va remarcar la necessitat de buscar, en el món que vivim, els punts de diàleg entre els Països Catalans, la col.laboració, en lloc de la confrontació, per construir un futur solidari i harmònic. Altra cosa, va dir, no és que no sigui cristiana, és que no és ni tan sols humana.
Aleshores va ser quan em van explicar uns fets que vaig trobar esgarrifosos: fa quinze dies, per la Festa Nacional valenciana, i tenint en compte que aquest any es commemora el naixement i conquesta de València per Jaume I, s'havia previst dir una missa concelebrada a la parròquia de Sant Vicent Màrtir, a l'altre costat del carrer de l'antic monestir de Sant Vicent de la Roqueta, que va ser un dels punts d'arribada de les tropes de Jaume I a la ciutat. La jurisdicció del monestir havia pertangut al monestir de Poblet (juntament amb altres possessions, com per exemple "Quart de Poblet") des de 1287 fins a la desamortització de Mendizábal, el 1835.

Doncs bé, el bisbe de València va prohibir que el Pare Josep Alegre participés en la missa concelebrada perquè era català! I el pare Josep Alegre (aragonès de naixement i, per damunt de tot, home d'església) va haver de llegir als diaris que no li hi volien.

Avui l'hem anat a veure per fora, com a curiositat, sense cap rancúnia.

Es dóna la circumstància que l'abat de Poblet, al llarg dels segles, i fins a la Nova Planta, va ser repetidament diputat a la Generalitat Valenciana, representant el braç eclesiàstic i, com a tal, en va ser President en diverses ocasions.

Mala memòria, la de les autoritats valencianes, que no reconeixen la seva història, mala peça al teler la de la jerarquia eclesiàstica valenciana que deixa que l'odi anticatalà guiï la seva acció pastoral fins al punt de no voler ni compartir l'Eucaristia.

Agafant per meves les paraules de l'abat, el gest de barrar-li el pas a la concelebració d'una missa fa quinze dies no només no és cristià, sinó que dista molt fins i tot de ser humà.

5 comentaris:

Marta ha dit...

És aberrant!!
Sabem com són les autoritats valencianes, però el que m'entristeix és aquesta jerarquia eclesial que tenim. Tal com diu en Jaume Reixach (capellà) al diari AVUI d'avui, sobre un altre tema, al final del seu article: "...es provoca que alguns creients, desertin. I no és que ens en sobrin."

Josep Blesa ha dit...

Bona nit Margarida:

Si no et fa res, desaré un comentari aclaridor sobre diversos inputs:

1. El barri on està enlavat Sant Vicent de la Roquweta, és eld e la Roqueta, no pas el de Russafa.

2. El meu treball final de Màster en Tècniques d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, versava sobre sant Vicent de la Roqueta. El treball d'un any i mig de faena. He fet tres o quatre conferències al respecte. Algunes classes posteriorment a alumnes de Màster d'edicions anteriors. Amb la qual cosa, i havent-me passat pedra a pedra per les meues mans,crec que tinc alguna crredibilitat per a dir alguna cosa.
3. Vos dese alguns posts fets al meu bloc al respecte.

3.1.- : S. Vicent de la Roqwueta any 1238.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/36936

3.2.-LES RELÍQUIES DE ST. VICENT. TESTIMONI DE BALCANITZACIÓ.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/36702

3.3.-LA ROQUETA: EL PROBLEMA DE LA PROPIETAT EN ELS ÚLTIMS DOS SEGLES .
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/35863
3.4.-ELEMENTS SINGULARS DEL TEMPLE DE LA ROQUETA.(3)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/35607

3.5.-LA ROQUETA.(2)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/35499

3.6-ST. VICENT DE LA ROQUETA(1)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/35416

Com segurament no t'han explicat la gestió ve directament gestionada per l'Arquebisbat, amb el vist-i-plau de Presidència del Govern de la Generalitat. Molt medititzat per la "Associació d'Amics de la Roqueta".
Sant Vicent Màrtir és figura senyera i mítica del cristianisme a València. Si arribes a llegir els articles que et passe comprendràs que és un punt neuràlgic de la ciutat (extramurs). Convent, hospital, basílica, Abadia, horts, etc. No és que li pertanyia Quart, etc. és que mitja comarca de l'Horta sud li pertanyia, era com la nineta dels ulls del monarca. Els valencians catalans de València van salvar-la de l'enderroc als environs dels '60. Els españolistes deteccttaren la figura simbòlica del "monument-memòria" i és quan fan mans i màegues per a controlar-lo.No debades el Penó de la Conquesta s'hi conservà fins a 1835, any de la desamortització.
L'arquebisbe actual, español professional, el primer que féu fou fer missa en mossàrab. I no és gens banal el gest. De la mateixa manera que 7'5 segles abans feu l'arquebisbe de Tarragona, negant- la missa a Pedro Urraca, que olia que pertangués al la jurisdicció de Toledo. Feu missa en català el de Tgn, i quedà sens efecte el de Toledo que estava "maridat" amb els feudals aragonesos.
--------------------------------
Amb tot i amb això vull expressar-te que tenim l'església valenciana segrestada a mans dels españols des de fa moltes dècades.
Com a cristià et puc dir que el que fa la Cúria jeràrquica valenciana no té res a veure amb Jesucrist.

Que caldria una aproximació entre els elements catalans de valència amb el poder popular, que no té res a veure amb els populars españols, tot i que el missatge del Principat simplifica la QÜESTIÓ per a fer-la "entenedora". I això és un greu error. Perquè el missatge dels catalans valencians troba ressó en les ments principatines que estableix, "ximplistament", correlats amb els PPC.
----------------------------------
Ací hi ha moments sobre els quals reflexionar:
Amb amor tot ho podrem fer.
Amb odi, com deia Maquiavel, no ens permet visualitzar i objectivitzar l'enemic.
Repetisc: ENEMIC. No adversari.
En quant a l'arquebisbe i cardenal Garcia-Gascó, español professional, sols li puc donar les gràcies per demotrar-nos per passiva la nostra catalanitat estructural. Negant-nos ens afirma. El dia que negant-vos als principats, ens nega als valencians tindrem 3/4 de la faena feta. I sobretot, perquè la peça fonamental que destrava la nostra independència és aquesta ciutat, puta i alzheimèrica.

I els españols ho saben, i hi juguen ben fort.
Quan ho aprendrem nosaltres?

Rep una cordial saluació

Ivan ha dit...

Hola Margarida, jo ja fa temps que he deixat de creure en l'església, però sí que crec en alguns homes de Déu. No crec que es pugui comparar la situació d'ara amb la què es va viure 40 o 50 anys enrera, però vull entendre que llavors passava quelcom de similar: una església rància i profundament espanyolista, d'una banda; i de l'altra, mossens que malvivien posant a prova dia sí i dia també la seva integritat. Per tots aquests, val la pena creure.
Canviant de tema, i com que sé que ets amant de la novela negra, et recomano 'Els homes que no estimaven les dones', de l'Stieg Larsson. També t'avanço que no té res a veure ni amb en Camilleri ni amb la Donna Leon. Potser hi fet tard...

Margarida Aritzeta ha dit...

Gràcies pels comentaris enriquidors, Marta, Josep (tota una lliçó), Ivan. I sí, tens raó, fas tard amb la recomanació del llibre: en parlava en aquest bloc fa unes quantes setmanes: certament, m'ho va fer passar bé.

jomateixa ha dit...

Hola, acabo de descobrir el teu bloc, intentaré trobar els teus llibres i llegir-ne algun. Saps que en el meu bloc hi ha un apartat d'entrevistes a escriptors...?, visita'm.
Ara vaig una mica colgada de feina, però espero poder parla aviat amb tu.