dissabte, 13 de setembre de 2008

Les Quatre Barres en un graffitti dels cromanyó

Els cromanyó ja pintaven les Quatre Barres

Les pintures de coves de Niaux són del Magdalenià, les van fer durant la darrera glaciació. A l’entrada, la guia ens indicava que les persones que havien fet aquells dibuixos magnífics ja eren com nosaltres, sàpiens-sàpiens, i no eren de cap manera homes peluts.

Recordo que en aquest moment he comentat: doncs un dels nostres avantpassats bé que ho era, pelut, li deien Guifré el Pelós. Hem rigut. No tenia cap ànim de faltar al respecte al que va ser el primer comte sobirà català, conegut com el creador de la nació catalana perquè no tan sols va estendre considerablement els territoris dels seus comtats, sinó que a la fi els va deixar en herència als seus fills en un gest d’independència del rei franc, de qui havien sigut vassalls, fins aleshores, ell mateix i els comtes anteriors.
Ha estat un comentari carinyós.
Hem entrat a la cova a les fosques, amb un fanal i sense càmera de fotos. La guia ens anava mostrant les pintures. A la primera cruïlla d’aquell avenc immens, la sorpresa, i l’esperit del Comte Guifré alenant-me al clatell: reprodueixó els signes que hi havia de la paret, que a la sortida he fotografiat d’un llibre que hi havia a la recepció (sense pagar drets d’autor), perquè no n’hi havia per a menys. Allà, a la primera zona de signes, hi havia quatre pals, com les nostres quatre barres. A l’interior de la cova, tot i que no es visiten les galeries en tota la seva extensió, hi ha altres indrets en què els signes són senyals de dits, en nombre variable, reproduint la llegenda de les quatre barres en carbó o en òxid de ferro. Quatre barres, cinc, sis... Als llibres sobre Niaux, hi són.
La nostra Senyera té quatre barres vermelles sobre fons d’or. L’origen de les quatre barres és llegendari. Diu que a finals del segle IX el rei franc Carles el Calb va concedir al comte Guifré el Pelós un escut amb fons d'or per haver lluitat valerosament al seu costat contra els normands. En la batalla, el comte va ser ferit. Llavors el rei, xopant la mà del comte en la sang que brollava del seu pit, li va fer marcar el senyal amb els dits sobre l’escut llis. Des d’aleshores, les quatre barres varen ser la senyera reial del comte de Barcelona, i més tard de la Corona.

Tot i que la llegenda data del segle XIV, jo ja sabia que la Senyera és una de les banderes més antigues del món. Les barres pintades apareixen en caixes d'enterrament reial al segle XI, un segle abans que qualsevol altra.

El que no sabia és que molt i molt abans que Guifré el Pelós nasqués i que les nacions europees modernes traguessin el nas al món, un cromanyó eixerit ja havia fet a Niaux el graffitti de les Quatre Barres.

4 comentaris:

zel ha dit...

Ho haurem de publicar en algun lloc que aquells que ens diuen que ens ho hem inventat tot sàpiguen que el nostre país és molt molt molt antic....tenim arrels profundes!

Salut!

Jesús M. Tibau ha dit...

devia ser algun català premonitori

Josep Blesa ha dit...

Hola Margarida:

M'estrene al teu bloc.
La meua aportació en aquest cas sols és la d'apuntar que allò dels catalns antics sempre fan referència al Guifré "el Pelut". mentre que els nous, entre els que vos incloc, som d'una altra pasta. L'Hràldica aleshores sols era dels senyors i monarques. El sentit actual, d'identificació entre l'ensenya monàrquica i el poble naix en conquistar els Regnes de Mallorca i València, degut a que les viles i ciutats aspiraven a tindre directamentament relació amb el monarca, i no un intermediari pel mig, més o menys, feudal.
No t'ha d'estranyar que la ciutat del món amb més quidribarrades que hi ha siga la ciutat de València.

La història que ens expliquen, lña procedent de laRenaixença té més obscurs que clars. Per AIXÒ ENS costa tant d'alçar el vol.

T'ho dic a "vosaltres" que NO viviu -com jo mateix- en el hinterland de l'altra Catalunya, la que viu entre els túnels de Vallvidrera i la mar.

Continuarem enraonant-ne.
Cordialment.

shenandoah ha dit...

ës molt probable que les quatre barres les fessin per conjurar les quatre forces de la natura : aigua, terra, aire i foc.