dilluns, 15 de setembre de 2008

Josep Irla, el President que la gent no coneix (I)

Aquest divendres que ve, 19 de setembre de 2008, farà cinquanta anys que va morir a l'exili, a Sant Rafael de Provença, el President més desconegut de tots els que hem tingut els catalans al capdavant de la Generalitat. Es deia Josep Irla i Bosch.
Ho va ser de 1940, després de l'assassinat de Lluís Companys pel règim de Franco, fins que hi va renunciar per motius d'edat i salut, el maig de 1954. Va prendre el relleu de Companys, d'acord amb el que establia l'Estatut interior de Catalunya, perquè era President del Parlament. Eren uns moments d'espera en la derrota, en què els exiliats republicans podien pensar que els aliats els ajudarien en la seva lluita contra el feixisme si l'aconseguien vèncer. Així es va evidenciar el 1945. Irla, des de l'exili, va nomenar un govern de personalitats internacionals, persones de prestigi, per poder fer pressió diplomàtica davant dels governs democràtics del món. Però va morir a Sant Raphael sense veure la importància del seu sacrifici ni poder endevinar quan seria possible el retorn de les llibertats.

Josep Irla va ser el pal de paller d'un govern a l'exili que va haver de veure com aquest ajut, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, no venia. Va ser la baula que va fer possible la continuïtat de la Institució que, d'altra manera, a la mort de Franco, no hauria pogut ser restaurada.
La tornada de Tarradellas suposa la continuïtat de la legalitat que havia mantingut la institució a l'exili, i explica fins a la gent que sap més poques coses per què la Generalitat de Catalunya no és una pura i simple autonomia d'Espanya, perquè no neix amb l'estat de les autonomies (que intenta homogeneïtzar-les totes), sinó que és anterior i entronca amb una legalitat també anterior.

Hi ha qui pensa que hem tingut sis o set presidents de la Generalitat, fins i tot en sap alguns noms. Els set darrers, però, només són els que corresponen a la Generalitat restaurada pel gest sobirà de Francesc Macià el 14 d'abril de 1931 (que va haver de negociar, en no
m del poble català, el bescanvi de la República c
atalana per la restauració de la Generalitat de Catalunya, que havia estat derogada amb la derrota de l'11 de setembre d
e 1714. 
La continuïtat, que va fer possible Josep Irla des de la seva presidència desconeguda i resistencial, es materialitza amb l'arribada de Tarradellas i es consolida amb les primeres eleccions democràtiques. En realitat hem tingut fins ara 128 presidents d'una institució que l'any vinent complirà els seus 650 anys d'existència.
Josep Irla va ser un home auster i honest, un home treballador, de profundes virtuts republicanes. Parlaré de la seva personalitat en els dies vinents, per commemorar el cinquantenari de la seva mort.