dijous, 11 de setembre de 2008

"El Segadors" no commemora cap derrota!

"Els Segadors" és l'himne nacional de Catalunya

Avui al matí, Diada nacional de Catalunya, llegia en un article d'opinió del Diari Avui una opinió certament indocumentada, en què es feia gracieta del nostre himne nacional, s'hi deia que és lleig i remarcava "l'absurditat de posar-nos drets i cantar, enardits, en record d'una derrota".

Doncs bé, al marge de gustos (i perplexa davant d'aquesta mania que tenim molts catalans de trobar lleig, ridícul i prescindible el que tenen, amb més o menys orgull, tots els països del món), m'ha cridat l'atenció el poc coneixement que tenim dels nostres símbols. I si comentaris errats d'aquesta mena els fa una persona llegida, no vegem què deuen saber els qui han llegit molt menys.

Sap greu que com a país siguem tan ignorants de la història i tinguem tan poca autoestima.

Com que segurament no és culpa nostra, vull aportar unes quantes dades i enllaços que ajudin a informar.

Els Segadors no commemora una derrota, perquè no fa referència a l'11 de setembre de 1714, encara que es canti durant la Diada Nacional i en els actes oficials (com a himne oficial del país, recuperat pel Parlament de Catalunya el 1993), sinó que fa referència al Corpus de Sang, que és un episodi històric que inicia la secessió de Catalunya de la Corona de Castella. El procés culmina en la proclamació de la República catalana per Pau Claris el 17 de gener de 1641.

L'origen de l'himne, doncs, data de la Guerra dels Segadors del s. XVII, que és un episodi victoriós en la fase que descriu l'himne, i crida a defensar la terra que s'alça en armes contra Felip IV, que no havia volgut jurar els Furs de Catalunya quan va prendre possessió de la Corona, davant la indignació de la Generalitat de Catalunya.

Per què, si no, la lletra de l'himne faria referència a la falç, al segar, o al mes de juny?

Com bona part de mites, el cant va ser reelaborat durant el Romanticisme a partir del que s'havia anat transmetent per tradició popular (no ho vam fer només els catalans, ho va fer tot l'Occident, països amb estat o sense. A l'empara d'aquest corrent, es van construir estats com Alemanya o Itàlia). La lletra actual (1899) és d’Emili Guanyavents i la música (1892) de Francesc Alió, que fa una versió moderna de la melodia popular.

Resumint, els Segadors és l'himne que sorgeix dels fets de la Guerra dels Segadors, o la Guerra de Secessió, o de la Independència, si ho voleu (1640), en concret el seu episodi conegut com el Corpus de Sang. Com "la Marsellesa", incita el poble a agafar les armes per defensar la llibertat. Que això és ridícul? Mira... trobo més ridícul no tenir memòria.
Així doncs, recapitulant, què és el Corpus de Sang?

El Corpus de Sang és l’episodi més significatiu que precedeix la guerra dels Segadors. A partir del maig de 1640 a Catalunya es va produir un alçament generalitzat del poble (al qual va donar suport la Generalitat) contra l’estada de l'exèrcit reial de Castella i contra l’ordre que els soldats fossin allotjats dins les poblacions catalanes. Algunes es van negar a obrir portes i van ser represaliades, com Santa Coloma de Farners, que va ser cremada. La revolta s'estenia. Era l’època de la sega. Els segadors, al crit de “Visca la terra!”, “Muiren los traïdors!”, “Muira el mal govern”, van encapçalar la revolta popular del 7 de juny de 1640, diada del Corpus Christi, coneguda com el Corpus de Sang. Els aldarulls es varen reproduir a Barcelona i hi va haver diversos morts, entre els quals el virrei Dalmau III, comte de Queralt, representant del rei de Castella. Aquest episodi va agreujar la ruptura entre Catalunya i Espanya i va ocasionar que els representants de la Generalitat busquessin el suport de França.

La guerra dels Segadors suposa la secessió d'Espanya: el dia 23 de desembre de 1640 Pau Claris alçà el sometent contra Felip IV i el 17 de gener va proclamar la República catalana.

El final de la història, sotmès a l'arbitri internacional, no és afalagador, però malgrat que suposa una pèrdua per a Catalunya, no comporta pas l'anul.lació dels seus drets i les seves llibretats.

L'evolució de la guerra, amb la presència dels exèrcits espanyol i francès sobre el territori, evidencia als catalans que els conflictes que havien tingut amb els castellans, es reproduïen amb els francesos, i s’allargàa força més enllà de la pau de Westfalia de 1648, fins a la rendició de Barcelona el 1652, assetjada per l’exèrcit i per la pesta. El conflicte es va dirimir el 7 de novembre de 1659 amb el Tractat dels Pirineus entre Espanya i França (el 2009 en farà 350 anys), pel qual França incorporava els territoris que actualment coneixem com la Catalunya del Nord: el Rosselló, la meitat de la Cerdanya, el Capcir i el Conflent, amb el compromís de respectar-ne institucions i drets, cosa que posteriorment no acomplí Lluís XIV.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Margarida,
excel·lent post.
Trenca tòpics i el més important, despulla fal·làcies dels funcionaris de l'opinió.
Salut,
Oriol

Anònim ha dit...

Els que coneixem l'opinadora, ja sabem que d'on no n'hi ha no en raja

Marta ha dit...

També em va sorprendre l'article de l'Avui. Sembla mentida que a aquestes alçades encara hi hagin aquesta mena d'opinions. Haig de comentar que l'himne d'Astúries és "Astúries patria querida.." que nosaltres cantàvem a les excursions d'autocar quan anàvem a escola i no per això ens sembla malament. Tenim sort de tenir un himne com el nostre. Bon aclariment.!

Josep ha dit...

I proposa el can dels ocells, que s' usa per fer el minut de silenci en record a alguna persona morta. S'han carregat el cant dels ocells, a base de associar-ho a mort. I aquesta encara ho vol vincular amb la diada. Llavors si que semblara derrotista.

Molta gent proposa, que un cop siguem lliures, l'himne sigui el cant de la senyera. Mentrestant els segadors com himne combatiu.