dilluns, 4 d’agost de 2008

Club de lectores

A la sortida de la feina...
un sopar i un fòrum de lectura!

Hi ha tota mena de clubs de lectures en aquest món; jo mateixa n'he freqüentat: en biblioteques (la majoria), associacions de pares i mares d'alumnes, veïns... fins i tot accepto que se'n poden generar a partir de la feina, si entre el grup de persones n'hi ha alguna de capaç de motivar les altres.
A la secretaria del vicepresident de la Generalitat, però, l'Àngels Penín, que s'acaba de jubilar, en va originar un de molt especial. N'explico la petita història:
Quan vaig arribar al Palau de la Generalitat i em van presentar l'equip de la secretaria, ens vam saludar i vam intentar aprendre'ns els noms. Llavors l'Àngels, que era la veterana, la que hi havia vist passar de tot i de tothom, va fer un gest d'interrogació. Va preguntar, en veu baixa, a les companyes, si jo era la que escrivia novel.les. Quan li van dir que sí, encara que allà no hi havia anat a escriure novel.les, em va ensenyar el que estava llegint en aquells moments quan agafava el metro per anar i venir de casa: una novel.la meva, Perfils de Nora; la tenia a la meitat. La hi havien recomanada a la biblioteca on habitualment demana els llibres en préstec per anar llegint.
Les noies de l'oficina havien parlat abans entre elles de llibres, però a partir d'aquell moment van anar una mica més enllà. I un bon dia em van proposar si participaria en un fòrum de lectura. Vàrem organitzar un sopar-fòrum a casa de l'Àngels, les més esforçades van preparar un sopar fred, i ens hi vam posar. L'herència de Cuba mai no s'havia despullat fins al punt que la van deixar elles.
El video que adjunto (uns quants segons) correspon al moment en que en Joan, el marit de l'Àngels, creia que ens feia una fotografia, quan en realitat enregistrava uns segons de video. Som la Mireia Ferran, l'Àngels Penín, la Margarida Aritzeta, La Charo Alonso, la Marta Massagué i la Sílvia Rodríguez; hi falta la Maribel Adan, que aquell vespre no hi podia ser...
Totes treballen en un dels despatxos que hi ha al Saló sant Jordi del Palau de la Generalitat... a la sortida tenen la visió esplèndida del Pati dels Tarongers, on també mira el meu despatx. En aquest espai tan poc usual s'ha forjat aquest original club de lectura.

video

4 comentaris:

Argos ha dit...

Per sempre mantidré el record d'aquell sopar-fòrum: extraordinari! Vaig tenir l'oportunitat de conèixer una mica més les meves companyes a travès de la seva visió de l'obra, la seva psicologia, filosofia de la vida, emocions, sentiments... El més important, vaig parlar sobre una obra amb la seva autora! Va ser una oportunitat única, mai no havia viscut una experiència similar. "La herència de Cuba" m'ha aportat més que cap dels llibres que he llegit al llarg dels meus 47 anys. Ha estat enriquidor: m'he emocionat amb els personatges, he interioritzat les seves vivències i m'han aportat experiència, he patit i plorat amb les injustícies descrites, m'ho he passat bé llegint una prosa tan rica i exquisita, he sentit la visió sensible de la Margarida...
Només vull agrair a l'Àngels que hagi fet possible aquest moment, a la Margarida que acceptés participar-hi i m'ajudés tant a veure tots els matisos de l'obra, a les meves companyes, les seves aportacions. Moltes gràcies a totes i, en especial a tu, Margarida.
Charo Alonso

Jesús M. Tibau ha dit...

Molt bona iniciativa. Sí que n'hi ha de gent que li agrada la lectura, i cal buscar maneres originals de trobar-se per a comentar i intercanviar idees sobre els llibres.
De vegades penso que seria bona idea fer aquest tipus de trobades de manera clandestina; potser s'hi afegiria més gent.

Anònim ha dit...

Benvolguts/des bloggers,
Sóc part implicada d’aquest article i només puc animar-vos a participar en nous clubs de lectura, a part d’agrair a la Margarida la seva il•lusió davant la proposta de l’Àngels, la veterana!, va ser una bona manera de trobar-nos amb les companyes de la feina fora de l’oficina i fora, també, dels dinars/sopars d’empresa. A més vull afegir que l’Àngels ens va fer un sopar de 3 estrelles Michelin i al Joan, marit de l’Àngels que va “suportar-nos” durant tot el sopar.
Jo fa poc més de mig any que vaig incloure’m a un bookclub. Som un grup de dones, de diverses nacionalitats, que llegim en anglès, jo ho intento..., que ens trobem cada primer dimecres de mes, cada cop en una casa diferent, i aprofitem per comentar el llibre que cada mes tria una de nosaltres, sopar i felicitar a l’amfitriona pel què ens ha preparat i xerrar de tot i més, així doncs una bona excusa per socialitzar-nos, hi ha que tenen nens, d’altres no,casasdes i solteres, diverses carreres laborals, etc, Tot aquest refregit ens aporta punts de vista diferents de les obres que anem llegint.
Amb això vull dir-vos que no tothom té el luxe de poder comentar un llibre amb l’autor/a però hi ha moltes altres possibilitats interessants de llegir i compartir una bona estona amb els amics.
Bon estiu a tothom i aprofiteu per llegir i potser podeu fer un club de lectura amb la vostre parella ...

Sílvia

Cèlia ha dit...

Jo formo part d'un altre club de lectura. Vàrem tenir el plaer, a final de curs de l'any passat, de parlar del llibre que havíem llegit, " El llegat dels filisteus" amb la Margarida i va ser molt interessant perquè t'adones que, un llibre, no solament és allò que llegeixes, sinó moltes vivències, dubtes, viatges, investigacions... del seu autor. A més, escoltar la Margarida ja és tot un plaer. Gairebé no ens va caldre ni preguntar, explicava el que volíem escoltar, el que necessitàvem saber. Va ser una vetllada molt interessant.
Ara, però, el seu bloc ja desvetlla alguns enigmes...