dimarts, 22 de juliol del 2008

L'intertext i el palimpsest

Un llibre sempre arrossega la memòria d'altres llibres. Tant a l'hora d'escriure com a l'hora de llegir. Roland Barthes, un dels primers teòrics a aprofundir en el concepte d'intertext, comentava que qualsevol lectura en crida una altra d'anterior, ja sigui el diari, ja sigui Proust. A ell, deia, tot el portava a Proust... Cadascú té la seva història, el seu imaginari, les seves experiències. A l'hora de llegir, aportem el nostre bagatge. Per això, tal com remarcava en Jesús Tibau en un comentari a un escrit meu anterior, no hi ha dues lectures iguals...

A La maleta sarda he volgut treballar aquests conceptes a l'hora d'escriure, no pas elucubrant teories al llarg de les pàgines de la novel.la, sinó posant-les a la pràctica. Un relat, que comença amb uns fets ocorreguts a Sardenya l'any 1903, que arrenquen de cinquanta anys enrere, es reprodueix el 1908, i el 1940 i a l'actualitat. Cadascú que en reprèn els fils, hi aporta la seva lectura.

Alhora, per fer-ho més complex, he portat el joc d'escriptura al terreny del palimsest.

Navegant per internet per trobar imatges que poguessin il.lustrar la idea de palimsest, he trobat moltes preguntes sobre el que significa, i sobretot quan s'utilitza en termes metafòrics. La major part de gent que ha sentit o ha llegit la paraula no entén ben bé què significa. Un palimsest, de fet, és un suport (un paper, un pergamí, etc.) que ha estat reaprofitat per escriure-hi coses noves al damunt.

És el mecanisme que fa servir Francisco Gonzàlez Ledesma (Enrique Moriel) per construir la seva novel.la La ciutat sense temps, que he llegit aquests dies. Però ell ho fa de manera metafòrica. Tal com també l'utilitza de manera metafòrica el llibre de fotografies Barcelona, el palimpsest. És a dir, prenen l'espai urbà com si fos un paper, on al llarg dels segles s'ha anat "escrivint" una vegada i una altra, és a dir edificant i vivint sobre edificis antics, sobre vides viscudes. El resultat és una superposició d'imatges en un mateix espai.

A La maleta sarda, el palimsest és "real" (si alguna cosa pot ser real en una novel.la). Un plec de fulls on diverses mans escriuen, una vegada i una altra.