dijous, 31 de juliol de 2008

Idriss, la noia del fil de seda

Hermínia Mas. Edicions del Roure de can Roca (2007).
Vaig llegir aquest llibre un dels darrers dies abans de les vacances, al tren. No era una novetat (a la portada s'hi assenyalava que era la sisena edició), i no sé per què no n'havia sabut res abans. Potser és perquè el mercat està saturat de llibres i els uns amaguen els altres. El cas és que des de la primera línia em va arrossegar cap a un món meravellós on la manera d'explicar el relat et pot salvar la vida.

Com la Sherezada de les Mil i una nits, el relat d'Hermínia Mas agafa un ritme sostingut, sense pressa, que va endinsant el lector a poc a poc en la meravella de l'espai (Samarkanda, Bukhara) i en la delicadesa de les emocions humanes.

S'hi conta el despertar dels sentiments, els plaers i els dolors de l'amor, la crueltat dels éssers humans i la generositat d'alguns, els més pobres tal vegada, que valoren allò més preuat que hi ha al món, allò que pot fer suportable qualsevol sofriment: l'amistat, l'amor. I que pot fer miracles, si és prou consistent.

La manera com els protagonistes descobreixen que s'estimen i que, alhora, no poden estimar-se, està contada de manera meravellosa. La resolució final, digna d'un relat oriental. L'espai, el tempo, les veus dels personatges, t'arrosseguen cap un món tan llunyà com de somni, però en què descobrim, fascinats, que ens podem emmirallar, com si el somni ens parlés del que som, del que podríem haver estat, nosaltres mateixos.

La lectura d'aquest llibre petitó per la seva extensió m'ha portat la memòria d'un altre llibre també molt breu que em va regalar ja fa molt de temps la Isabel Martí, d'edicions de La Campana. Es deia Verí, de Saneh Sangsuk. Tot i que me'l va enviar com un joc irònic perquè jo acabava de publicar a Cossetània una novel.la que es deia El verí (que és una novel.la criminal), per si m'havia adonat que el títol ja estava "agafat", quan la vaig llegir vaig tenir un dels plaers lectors més intensos i delicats que es pot aconseguir amb la lectura d'un text.

Ara, la novel.la de l'Hermínia Mas m'hi ha fet pensar. En la lectura del plaer. Delicada i consistent com el fil de seda.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ara jo me l'estic llegint i es una passada!!!

Deela! ha dit...

El llibre m'ha encantat! I a sobre tiinc q fer un treball sobre ell... sort q m'agrada, q sinó el treball amb poques ganes ho faria jaja:)